CRONOLOGIA SOBRE LA TERESA BALASCH MIR, LA MASETA

ANY	Biografia de la Teresa Balasch, la Maseta	Història
1810		13 de maig: les tropes Franceses del general Suchet entren a Lleida.
1811	12 de juliol: naixement de Sebastià Guix Romans a les Borges Blanques. Fill de Josep Guix i de Maria Romans, els dos de les Borges Blanques.
1812		19 de març: Constitució de Cadis
1814		14 de febrer: el Baró d'Eroles entra a Lleida. Fi de la Guerra del Francès a la ciutat. Restauració de l'Absolutisme i repressió dels liberals.
1816	24 de febrer: naixement de Teresa Balasch Mas, la Maseta, a Lleida, primera filla d'Antoni Balasch Mas pagès de Lleida i d'Isabel Mir Pagès de Preixana. Viuen en una casa del Clot de les Monges. (Amb ells viu un capellà, mossèn Anton Portella que inculca a la Maseta una educació molt estricta, segons “Memorias...”)	Conseqüències de la Guerra del Francès a Lleida. Ciutat en runes. Economia desarticulada.
1820	16 de setembre: naixement Maria Josepa Magdalena, Balasch Mas, germana de la Maseta.	8 de març: Ferran VII jura de la Constitució de Cadis. Inici del Trienni Liberal. Creació de la Milícia Nacional.
1821	18 de novembre: naixement de Joan Francesc Teodor Balasch Mas, germà de la Maseta.
1822		Aixecaments absolutistes. 11 de novembre: el general Mina ocupa la Seu d'Urgell, fi de la Regència d'Urgell
Entre 1822 i 1823	La Maseta aprèn a llegir a i a escriure en alguna de les 12 escoles de nenes que hi havia a Lleida.	1823: 13 de febrer: desterrament del bisbe Rentería 1 de novembre: l'exèrcit francès dels Cent Mil Fills de Sant Lluís entra a Lleida. Restabliment monarquia absoluta. Novembre desembre de 1823: Es desarma la Milícia Nacional i al seu lloc apareixen el Voluntaris Reialistes.
1825 1827 1828	19 de juliol de 1825: naixement de Josep Llorenç Balasch Mas, germà de la Maseta. 21 de febrer de 1827: naixement de Josep Maria Balasch Mir, germà de la Maseta Dotze de la nit del 19-20 de maig de 1828: Testament d'Antoni Balasch Mas. Deixa els seus béns en dues parts iguals: una per a la seva dona, que té l'usdefruit, i l'altra meitat per als seus cinc fills, tots menors d'edat. Designant a lliure elecció de la mare qui serà en un futur l'hereu. Habiten la casa per “via de empeño”. Al testament no es nombra enlloc mossèn Anton Portella, ni se l'anomena tutor, Anton Balasch nomena tutor a la vídua i al comerciant de Lleida Salvador Monmany. 21 de maig de 1828: mor Anton Balasch, pare de la Maseta, als 43 anys d'edat. Desesperada situació de la família. La casa empenyorada i la vídua amb cinc fills: la Teresa amb 12 anys, la Maria Josep amb 7 anys, el Joan Francesc 6 anys, el Josep Llorenç 2 anys i el Josep Maria encara no amb 1 any i mig. (Amb la mort del pare Mossèn Portella té més influència sobre la família i sobre la Maseta, segons las “Memorias...”). Trasllat de la família Balasch a les Borges Blanques segurament per la difícil situació econòmica i familiar	Continua l'imparable procés de pèrdua de les colònies espanyoles 1827: aixecament dels Malcontents. 16 d'abril de 1828 visita de Ferran VII a Lleida. 10 d'octubre de 1830: naixement d'Isabel II 26 de maig de 1831: execució de Mariana Pineda
1833	28 de setembre casament de Sebastià Guix i Teresa Balasch a l'església de les Borges Blanques. Ella té 17 anys i ell 22 anys. El Sebastià Guix fa de pagès. 14 de novembre: signatura de capítols matrimonials. Sebastià hereu universal i una donació de 400 lliures. La Maseta dot de 120 lliures, robes i una caixa. Al poc de casar-se la Maseta ja intueix que aquell matrimoni serà dissortat. El matrimoni Sebastià Guix i Teresa Balasch se'n va a viure a Lleida, potser a causa de la Primera Guerra Carlina. Sebastià Guix fa de traginer.	14 i 15 de març: aixecament carlí a les Borges Blanques. 29 de setembre: mort de Ferran VII, problema successori. Octubre: comença la Primera Guerra Carlina entre els partidaris d'Isabel II i els de Carles Maria Isidre (germà de Ferran VII) 29 novembre a 1 de desembre: actes de proclamació d'Isabel II. 30 de novembre: Lleida capital de província. Desembre: Pressió de les partides carlines. Notícies de conspiracions dins de la ciutat de Lleida.
Entre 1834 i 1837	Malavinença matrimonial. La Maseta constata que el seu matrimoni ha estat un error. Relacions de la Maseta amb altres homes: almenys amb Josep Álvarez, cadet i caporal del Regiment Primer lleuger, i amb un tinent, no consta el seu nom.	1834: Constitució a Lleida de la Societat Econòmica d'Amics del País. 10 d'abril: batalla de Maials, desfeta carlina. 1834-1835 exclaustració clergat regular 1835: 21 de maig: matança de milicians a Camarasa per part dels carlins. 2 de setembre: matances de carlins després de l'assalt de Guimerà. Juliol : Bullangues a Reus i Barcelona, assassinats de frares i crema de convents. Finals de Juliol: sortida dels frares exclaustrats de Lleida, un franciscà lleidatà mort a la Panadella. Agost: Expedició carlina del general Guergué 7 de novembre: els carlins assetgen Tàrrega. 13 de setembre: els carlins ataquen Balaguer. Novembre: la Milicia Nacional es transforma en Milícia Urbana 1836: Situació crítica i desesperada de la plana lleidatana a causa de la guerra. Les partides carlines i de bandolers que aprofitaven la guerra atacaven les poblacions de la plana: Mollerussa, Bellvís, Torregrossa, l'Espluga Calba, la Granadella... aquells pobles s'havien convertit en fons d'aprovisionament de la guerrilla i eren constantment depredats. Desamortització de Mendizábal. A Lleida es desamortitzen els 8 convents masculins. 30 de maig: s'instal·la la Diputació a Lleida. 1837 18 de febrer: matances per part de Benet Tristany després d'una topada a la Panadella, 276 soldats isabelins són afusellats a Prades. 5 d'abril : segrest de Francesc Roig, caporal de la milícia urbana de Lleida. 5 de maig: fugida del bisbe Alonso cap a Àger, territori carlí. Juny : Constitució de 1837. 18 de maig: els carlins entren a Vilanova de Meia, matança de veïns del poble. Estiu: l'Expedició Reial carlina que anava en direcció a Madrid va passar per territori lleidatà. Partides de rebels carlins i bandolers cometen tot tipus de malvestat per la plana lleidatana. Les collites s'han perdut a causa d'una calorada excessiva i a la plana central la gent viu a la misèria. 20 de juny: rondes armades per vigilar l'horta de Lleida. Primers de setembre: els carlins entren a Prades i cometen matances de liberals dels pobles. Revenges per ambdós costats. 13 de novembre: els carlins assetgen Puigverd de Lleida. 16 de novembre: els carlins ataquen Torrent de Cinca. 7 de desembre: Maria Pisano és condemnada a cadena perpètua.
1838	Assassinat de Sebastià Guix El matrimoni Guix-Balasch viuen en una casa de la Redola de Sant Joan de Lleida. La Maseta té una neboda, la Maria Miquel, que li fa de criada. 31 de juliol: Viatge del Sebastià Guix Matí: Sebastià Guix simula un viatge perquè vol sorprendre la Maseta amb el seu amant. 17 hores: Sebastià Guix torna de viatge i deixa els animals en un hostal als afores de la ciutat. 21 hores: Sebastià Guix torna a casa. 23 hores: Sebastià Guix se'n va al llit mentre la Maseta es queda al balcó de casa. (Segurament estava festejant amb el seu amant que podia ser al carrer o amagat en un racó de casa). 1 d'agost: Assassinat del Sebastià Guix. 24 hores: la Maseta se'n va al llit obligada pel seu home. Comença una forta discussió. Ella no es despulla del tot temerosa que el seu home no l'ataqui. El Sebastià treu una navalla de molla i l'agafa pel coll dient-li que la matarà. Ella li dóna un cop de peu als testicles i el deixa sense sentit. La Maseta agafa la navalla i li clava al coll i salta del llit. Apareix el caporal, Josep Álvarez. Puja del carrer amb el sabre a la mà. El Sebastià malferit s'enfronta amb el cadet. El cadet el tira al terra colpejant-lo amb el sabre. La Maseta tapa la boca del seu home, (primer amb les mans i després amb la faldilla, segons declaracions de la criada) i el cadet l'acaba de matar amb la navalla que li havia pres (el cadet en la baralla potser havia perdut el seu sabre). La criada, la Maria Miquel, ho ha presenciat tot. Els veïns del segon pis esqueixen del soroll. La Maseta i la Maria Miquel acompanyen el cadet al carrer. El cadet se'n va. La Maseta i la criada llencen a la comuna la navalla i una pistola que havia caigut al cadet durant la baralla. La Maseta es posa a escriure una carta adreçada al tinent (un altre amant) explicant-li els fets i demanant-li ajut. Aquesta carta la fa arribar al tinent a través de la criada i del pare de la criada, Josep Miquel (oncle de la Maseta) 7 del matí : El tinent arriba a casa de la Maseta acompanyat del Josep Miquel. No en vol saber res del cas. El tinent aconsella a la Maseta que es canviï de roba. Obre una caixa on té cartes seves les agafa i se'n va. Amaguen el cadàver dins de casa El Josep Miquel ajuda la Maseta a amagar el cadàver en una estança interior. Li posen una manta al damunt. El Jossep Miquel se'n va. A Maseta i la criada netegen la sang de les rajoles i llencen els draps a la comuna. La Maseta es neteja. Es canvia de roba i se'n va a casa de la seva tia (mare de la criada) perquè la fiqui a la bugada. 16 hores: Apareix la Paula Peremateu, amiga. La Maseta la convida a dormir a casa amb l'objectiu que declari després que en la casa no havia passat res ni hi havia res d'estrany. Van a passejar. Sopen. A la nit la Paula dorm amb el seu fillet a l'habitació de convidats. La Maseta i la criada dormen a l'habitació principal. 2 d'agost: apareix el cadàver del Sebastià Guix 2 del matí: Es presenten el cadet i l'oncle de la Maseta i treuen el cadàver embolicat amb una manta i el deixen al darrere de l'església de Sant Joan, al costat mateix de la rectoria. 5:30 hores: El batlle, els dependents del jutjat i els cirurgians del crim troben el cadàver del Sebastià Guix tapat amb una manta de mules. Les primeres declaracions apunten que es tracta de Sebastià Guix i el rastre de sang arriba fins a la casa on viu la Maseta. Durant la nit afirmen s'han sentit sorolls en aquella casa. 6 del matí: la Maria Miquel desperta la Paula Peremateu veu com la Maseta rega amb molta aigua l'habitació. Matí: Reconeixement de l'assassinat per part de la Maseta. El cadàver es portat a l'Hospital de Santa Maria on s'exposa el cadàver. Quan ensenyen el difunt a la Maseta ella nega que el conegui, però en veure's assetjada al final confessa que ella és qui ha matat el Sebastia Guix L'autopsia, que es feta el mateix matí, confirma que el Sebastià Guix ha estat mort per arma blanca, ja que té 11 ferides, entre les quals una al coll i una altra al mugró esquerre que ha arribat al pulmó. S'inicien les diligències. 3 d'agost Reconeixement de la casa de la Maseta. Troben indicis de l'assassinat. 4 d'agost La Maria Miquel se situa al Cafè del Teatre, lloc de reunió dels militars lleidatans, on reconeix al Josep Álvarez. Seguint els tràmits del sumari es detenen la Teresa Guix, el Josep Miquel, el Josep Álvarez, la Paula Peremateu. El tinent i el cadet són lliurats a la jurisdicció militar. A la Paula Peremateu li aixequen l'arrest. Empresonament de la Maseta a la presó Municipal que hi ha als baixos de la Paeria. Sentència del Jutjat de Primera Instància de Lleida Pena de mort per a la Maseta i que després el seu cos sigui infamat llençant-lo al riu dins d'una bota amb un gos, un gall, una serp i un mico pintats. Josep Miquel condemnat a 4 anys tancat al presidi de Tarragona i pagament dels costos amb la Teresa Guix. La Maria Miquel i la Paula Peremateu són absoltes. Apel·lació: Maria Miquel es conforma amb la sentència. Teresa Guix i Josep Miquel recorren la sentència al jutge o tribunal superior, perquè revoqui, esmeni o anul·li la sentència, ja que es creu injusta i dictada per l'inferior. El jutge de Lleida envia el cas a l'Audiència Territorial de Barcelona perquè revoqui la sentència a partir de l'examen dels arguments escrits i orals d'un procurador i un advocat. Presó A la presó de Lleida, ubicada al costat de la Paeria, la Maseta resa, practica exercicis de devoció, es confessa i segueix una vida virtuosa que commou tothom. La presó té unes condicions miserables i insalubres que no es reflecteixen en cap dels llibres i romanços que parlen de la Maseta.. Allargament del recurs: un any (Eusebi Freixa parla dels rumors que circulen per Lleida: el jutge s'ha enamorat de la Maseta i ha demanat al jutge que l'absolgui, per això s'allarga tan el procés. Hi ha qui diu que tenen relacions sexuals). Altres motius: El propi alentiment de la justícia espanyola. La Guerra Carlina: Lleida vivia	15 de febrer: la Diputació de Lleida envia un comunicat a les Corts de Madrid explicant el desolador panorama que viu la província lleidatana a causa de la guerra: bandolerisme, partides carlines, segrestos, robatoris, assassinats, execucions, contribucions de guerra, escassetat d'aliments... 13 d'abril: topada a Almatret entre carlins i liberals. 29 de juliol: execució de Cecília Rosell i del seu pare acusada de l'assassinat del seu marit. Agost a desembre: l'exèrcit liberal ha de protegir les collites dels atacs carlins Les partides carlines recorren els pobles de la plana. Molts pobles s'han de fortificar. La gent viu bloquejada dins dels seus pobles amb temor de sortir per por a ésser atacats o assaltats. A Lleida 12 lladres s'havien fet amos de l'horta i exigien fortes contribucions sota l'amenaça d'incendiar les torres i de matar bèsties i ramats.
1839	Gener a agost: la Maseta segueix a la presó seguint una vida mística i contemplativa de penediment i cerca de consol en Déu i en la religió. 20 d'agost: arriba la notificació de l'Audiència de Barcelona (Reial Sala Tercera) que confirma amb costes la sentència del jutge inferior. Només hi ha un canvi: al Josep Miquel enlloc de quatre anys de presó se n'hi imposen dos, també al presidi de Tarragona, en raó de les circumstàncies particulars del procés i causes morals que en certa manera l'obligaren a cometre el delicte. El jutge de Barcelona aprova la sentència de mort de la Maseta: garrot vil. L'execució es retarda fins al 26 d'agost perquè el botxí ha de venir de Saragossa, perquè ha Lleida no hi ha executor de sentències. Per no espantar-la no li ho volen dir fins que entri en capella. Dissabte 24 d'agost: primer dia en capella 9 del matí: un pres, Agustí Reixach, per odre de l'alcaid de la presó baixi i a la presó de dones i des de la finestreta li digui que havia arribat la causa des de Barcelona amb l'aprovació de la sentència de mort. 10 del matí: la Maseta s'acomiada dels companys i companyes de presidi 10:16: baixa a la capella. Molta gent al seu voltant. Li poden els grillons Diumenge 25 d'agost, segon dia en capella Curiosament mossèn Portella no va a visitar-la. Només li envia una carta. Dilluns 26 d'agost, execució 10 del matí: a Lleida gran gentada per veure l'execució. Aparició del botxí. 10:07 minuts la Maseta surt de la capella i a pareix al públic. Processó i rituals de sentència. Passa el pont i la capella de Sant Antoni. 10:30 hores s'executa la sentència. La Maseta es exposada a la vergonya pública. 15 hores: la tiren al riu dins d'una bota amb un amb un gos, un gall, una serp i un mico pintats. La recullen els germans de la Congregació de la Sang. Els enterramorts se l'emporten al cementiri on és enterrada.	Gener: decret liberal on es justifica la confiscació de béns de les famílies amb fills a les files carlines. El cap polític recapta onze mil rals a base de multes. Per arreplegar recursos per sostenir la guerra a Lleida s'estableix un impost sobre les mercaderies. Les partides carlines devasten el territori. 29 de gener: Guillermo de la Torre y Ayllon, corresponsal del diari Eco del Comercio a Lleida, és afusellat a Alcorisa (Teruel) per les partides carlines de Llagostera. Febrer: els liberals reconquereixen Àger 17 de març: el carlins incendien Ponts Finals de març: la guarnició militar de Lleida feia vuit mesos que no cobrava. 6 de juny: a Lleida es descobreix una conspiració carlina d'ampli abast: consells de guerra, empresonaments, almenys cinc afusellats. Estiu: La facció carlina de les Garrigues devastava el territori. A la plana continuen els segrestos, robatoris i assassinats. 29 d'agost: Abraçada de Vergara entre el general carlí Maroto i el general isabelí, Espartero, fi de la Primera Guerra Carlina al nord de l'Estat espanyol. A Catalunya la guerra encara continuarà uns quants mesos més. 4 de setembre: celebració a Lleida de l'Abraçada de Bergara.
1840		Juliol: fi de la Primera Guerra carlina.